Al programa Nocturn de Ràdio Arenys d’ahir dijous, mentre estava conversant amb els meus convidats, jo pensava, amb el perill de perdre els papers, que era molt afortunat poder reunir a tres persones de la seva vàlua i escoltar les seves paraules i gaudir del seu coneixement, encara que només fos per uns moments. Després, fora d’antena i quan ja m’havia acomiadat de tots tres, vaig tornar-hi a pensar però de seguida m’entristia perquè em venia al cap lo malament que ens ho muntem i el poc profit que en traiem de tot plegat en aquesta societat que només hi som de passada.
És un problema d’actituds i no pas d’ignorància perquè ara som molt més intel·ligents i tenim molts més recursos que els nostres avantpassats, encara que mirat des de fora no es demostri. I no es demostra perquè l’actitud que prenem davant dels fets diaris, és negativa, gens solidària i encara menys receptiva. No escoltem. No ens interessa què diu l’altre i només ens afanyem a cridar més fort per ofegar la seva veu. Això ho veiem a la televisió, als debats on es conviden les persones pels seus mèrits i també pels demèrits. Ho veiem al Parlament i a les Corts, on els protagonistes són els nostres representants, els que hem escollit per fer avançar el nostre país, el nostre estat. També ho llegim als xats i fòrums d’internet. Cada vegada és més fàcil insultar sense donar la cara. Cada vegada resulta més difícil trobar una mà per avançar. El més fotut és que s’escolten, es llegeixen i es senten satisfets!
De seguida vaig tornar a recordar els bons moments de la tertúlia i la passió amb què parlava en Miquel Fané, doctor en arquitectura i amb un llarg currículum, a qui havíem convidat perquè ens parlés de la seva professió. Però també resultaven interessants les aportacions i la visió dels altres dos tertulians, la Teresa Verdura, professora d’infermeres a la Universitat de Barcelona, i en Sebastià Sardiné, advocat amb una llarga trajectòria. Al final pensava que el meu treball de cada dijous a Ràdio Arenys venia recompensat amb escreix per la satisfacció d’escoltar i conversar amb persones que aporten coses, sobretot quan estàs bombardejat per intervencions de personatges que no aporten res de bo.
És un problema d’actituds i no pas d’ignorància perquè ara som molt més intel·ligents i tenim molts més recursos que els nostres avantpassats, encara que mirat des de fora no es demostri. I no es demostra perquè l’actitud que prenem davant dels fets diaris, és negativa, gens solidària i encara menys receptiva. No escoltem. No ens interessa què diu l’altre i només ens afanyem a cridar més fort per ofegar la seva veu. Això ho veiem a la televisió, als debats on es conviden les persones pels seus mèrits i també pels demèrits. Ho veiem al Parlament i a les Corts, on els protagonistes són els nostres representants, els que hem escollit per fer avançar el nostre país, el nostre estat. També ho llegim als xats i fòrums d’internet. Cada vegada és més fàcil insultar sense donar la cara. Cada vegada resulta més difícil trobar una mà per avançar. El més fotut és que s’escolten, es llegeixen i es senten satisfets!
De seguida vaig tornar a recordar els bons moments de la tertúlia i la passió amb què parlava en Miquel Fané, doctor en arquitectura i amb un llarg currículum, a qui havíem convidat perquè ens parlés de la seva professió. Però també resultaven interessants les aportacions i la visió dels altres dos tertulians, la Teresa Verdura, professora d’infermeres a la Universitat de Barcelona, i en Sebastià Sardiné, advocat amb una llarga trajectòria. Al final pensava que el meu treball de cada dijous a Ràdio Arenys venia recompensat amb escreix per la satisfacció d’escoltar i conversar amb persones que aporten coses, sobretot quan estàs bombardejat per intervencions de personatges que no aporten res de bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada