Em resistia a parlar de l'OPA que ha presentat Gas Natural sobre Endesa, entre altres motius perquè hi ha molta gent més preparada per tractar el tema. Tot i així i després de certes postures, declaracions i enrabiades m'he decidit de parlar-ne encara que sigui superficialment. No entraré a valorar doncs si l'OPA anunciada és positiva per als consumidors o bé afegeix llenya al foc del monopoli i limita encara més la competència (que m'expliqui algú on és la lliure competència, en aquests moments, en gas, electricitat, benzina...)
El que m'ha indignat més ha estat la reacció de l'Espanya nacionalista i prepotent. Mireu com són la gent del Partit Popular a Espanya que, en boca d'un ex-ministre, el senyor Miguel Arias-Cañete, demanen a Europa que surti una empresa prou potent per presentar una contraopa a l'agosarada creuada catalana. És evident també que no només trobem personatges així dins el PP sinó que n'hi ha a totes les famílies. I també és evident que el sentiment catalanista aflora davant de tanta malícia, mala fe i ràbia d'un nacionalisme espanyol caspós i barroer.
Durant molt temps he practicat un teràpia consistent en pensar que el catalanisme ja no tenia lloc en el temps actual; que era possible conviure amb els espanyols, amb una mínima dignitat i capacitat d'autogovern i finançament; que la societat democràtica ens havia retornat tot allò que ens va prendre Espanya gràcies al dictador... Notícies com la d'aquest dia, et desperten del somni i et fan adonar que a Espanya encara hi ha molta ràbia acumulada; que els catalans som el seu gran perill; que no hi ha cap empresa, ni que sigui basca i potent, que faci tanta por com una de catalana. El PP, quan manava (parlant del PP prefereixo usar el verb manar que governar) ja va aconseguir fer fracassar qualsevol intent d'empreses catalanes, per situar-se a un nivell més alt. Ara el PSOE haurà d'actuar i ens podrà demostrar si té un tarannà diferent al PP.
No he entrat a valorar l'eficàcia ni les repercussions de l'OPA. Espero que s'analitzi bé i que només prosperi si no retalla la lliure competència. Crec que un nacionalista espanyol, que ens considerés dels seus, i fos mínimament intel·ligent, se n'hauria d'alegrar que l'OPA fos presentada per una empresa espanyola (catalana s'entén). La reacció de l'ex-ministre deixa moltes evidències que a mi m'avergonyiria. A ell però no. Ja ens va demostrar una vegada que tenia molt poca vergonya i un llenguatge no gaire fi, pel càrrec que ostentava.
El que m'ha indignat més ha estat la reacció de l'Espanya nacionalista i prepotent. Mireu com són la gent del Partit Popular a Espanya que, en boca d'un ex-ministre, el senyor Miguel Arias-Cañete, demanen a Europa que surti una empresa prou potent per presentar una contraopa a l'agosarada creuada catalana. És evident també que no només trobem personatges així dins el PP sinó que n'hi ha a totes les famílies. I també és evident que el sentiment catalanista aflora davant de tanta malícia, mala fe i ràbia d'un nacionalisme espanyol caspós i barroer.
Durant molt temps he practicat un teràpia consistent en pensar que el catalanisme ja no tenia lloc en el temps actual; que era possible conviure amb els espanyols, amb una mínima dignitat i capacitat d'autogovern i finançament; que la societat democràtica ens havia retornat tot allò que ens va prendre Espanya gràcies al dictador... Notícies com la d'aquest dia, et desperten del somni i et fan adonar que a Espanya encara hi ha molta ràbia acumulada; que els catalans som el seu gran perill; que no hi ha cap empresa, ni que sigui basca i potent, que faci tanta por com una de catalana. El PP, quan manava (parlant del PP prefereixo usar el verb manar que governar) ja va aconseguir fer fracassar qualsevol intent d'empreses catalanes, per situar-se a un nivell més alt. Ara el PSOE haurà d'actuar i ens podrà demostrar si té un tarannà diferent al PP.
No he entrat a valorar l'eficàcia ni les repercussions de l'OPA. Espero que s'analitzi bé i que només prosperi si no retalla la lliure competència. Crec que un nacionalista espanyol, que ens considerés dels seus, i fos mínimament intel·ligent, se n'hauria d'alegrar que l'OPA fos presentada per una empresa espanyola (catalana s'entén). La reacció de l'ex-ministre deixa moltes evidències que a mi m'avergonyiria. A ell però no. Ja ens va demostrar una vegada que tenia molt poca vergonya i un llenguatge no gaire fi, pel càrrec que ostentava.
Recorda que el PP "manava" amb un pacte amb un partit nacionalista català, quan va fracassar l'anterior operació. Et recomano el post de Joan Safont a http://joansafont.blogspot.com/2005/09/lopa.html
ResponElimina