El dia 11 de setembre no ens passarà mai desapercebut. Hi ha diferents esdeveniments que han calat fort dins nostre i difícilment els podrem oblidar. Resulta però que el fet menys viscut (no en queden testimonis directes) és el de 1714. Tot i així els catalans hem mantingut viva la seva memòria i ens serveix de base reivindicativa de la nostra sobirania com a poble.
No tothom però ho veu de la mateixa manera i s'ha arribat al punt que s'associa la commemoració de la diada amb l'activitat política, és a dir, la distracció dels polítics. Enguany, amb l'enrenou de l'elaboració d'un nou estatut, sembla que la diada ha estat més present entre la població. Tot i així encara hi ha un llarg trajecte entre la classe política i la ciutadania, i això és, al meu entendre, preocupant.
No sé si el nou Estatut arribarà a bon port ni si el resultat serà tan espectacular com alguns ens volen vendre. Seria una llàstima que després de tanta feina ens trobéssim amb un Estatut que ens continués encotillant. Això no vol dir que el resultat acontenti a tothom, més aviat serà al revés: ningú se'n sentirà plenament satisfet, però això és fruit dels pactes i que sortosament el nostre poble és divers i no estem tots encimentats tal com a vegades sembla practicar la dreta espanyola.
A Arenys de Mar, un "periquito" es queixava que la Penya Barcelonista no hagués participat a l'ofrena foral i en canvi, des del Camp Nou, aquest vespre es demanés un nou Estatut. No calia ser massa espavilat però, per comprovar com se li escapava el riure per sota el nas, i la seva gran satisfacció d'haver pogut retreure un senyal de manca de catalanitat al seu rival més directe. Els "culés", ja el coneixen però tot i així no els ha fet massa gràcia.
Al marge de l'anècdota, no es tracta de passar llista però sí que m'agradaria que els ciutadans, i en el nostre cas els arenyencs i arenyenques, adoptéssim una posició de més compromís cap al nostre país, la nostra nació. I això no es fa només portant flors sota el pal de la nostra senyera sinó que és una feina diària. Si millorem l'entorn, el municipi, el país. Si ens comprometem amb els altres, de ben segur que haurem avançat. Si alguna cosa ens pot fer sentir orgullosos respecte les altres nacions serrà la capacitat solidària del nostre poble i la nostra lluita per la justícia.
No tothom però ho veu de la mateixa manera i s'ha arribat al punt que s'associa la commemoració de la diada amb l'activitat política, és a dir, la distracció dels polítics. Enguany, amb l'enrenou de l'elaboració d'un nou estatut, sembla que la diada ha estat més present entre la població. Tot i així encara hi ha un llarg trajecte entre la classe política i la ciutadania, i això és, al meu entendre, preocupant.
No sé si el nou Estatut arribarà a bon port ni si el resultat serà tan espectacular com alguns ens volen vendre. Seria una llàstima que després de tanta feina ens trobéssim amb un Estatut que ens continués encotillant. Això no vol dir que el resultat acontenti a tothom, més aviat serà al revés: ningú se'n sentirà plenament satisfet, però això és fruit dels pactes i que sortosament el nostre poble és divers i no estem tots encimentats tal com a vegades sembla practicar la dreta espanyola.
A Arenys de Mar, un "periquito" es queixava que la Penya Barcelonista no hagués participat a l'ofrena foral i en canvi, des del Camp Nou, aquest vespre es demanés un nou Estatut. No calia ser massa espavilat però, per comprovar com se li escapava el riure per sota el nas, i la seva gran satisfacció d'haver pogut retreure un senyal de manca de catalanitat al seu rival més directe. Els "culés", ja el coneixen però tot i així no els ha fet massa gràcia.
Al marge de l'anècdota, no es tracta de passar llista però sí que m'agradaria que els ciutadans, i en el nostre cas els arenyencs i arenyenques, adoptéssim una posició de més compromís cap al nostre país, la nostra nació. I això no es fa només portant flors sota el pal de la nostra senyera sinó que és una feina diària. Si millorem l'entorn, el municipi, el país. Si ens comprometem amb els altres, de ben segur que haurem avançat. Si alguna cosa ens pot fer sentir orgullosos respecte les altres nacions serrà la capacitat solidària del nostre poble i la nostra lluita per la justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada