A mitjan juny, a la cloenda del curs escolar 2004/05, vaig assistir, al Teatre-Auditori del Col·legi La Presentació, a la interpretació de la cantata per a cor infantil El Follet valent, i del musical Alí Babà, a càrrec dels alumnes de l’Escola. No puc negar-vos que hi anava amb la predisposició d’emocionar-me, com a pare d’alumnes i també una mica pare de la mateixa escola.
L’any 1984 començàvem un projecte, amb molta il·lusió, amb empenta però sense pensar massa fins on seríem capaços d’arribar. Érem la Blanca Soler, l’Eulàlia Salbanyà, en Ramon Solé i jo mateix, que iniciàvem unes sessions musicals de formació, que van tenir força èxit entre unes persones adultes, que sempre els havia agradat la música però que no havien tingut massa ocasió per aprendre. Fins aquell moment només alguns músics arenyencs feien classes particulars, de solfeig o instrument. Amb el nostre projecte es pretenia fer l’aprenentatge de manera conjunta, i animàvem a més gent a participar de la joia d’aprendre música, de cantar, d’interpretar... L’èxit de la convocatòria ens va animar a iniciar l’ensenyament musical en temporada escolar.
Són molts els records que en tinc, la majoria alegres, positius. També recordo les dificultats, els obstacles que vàrem haver d’anar sortejant. Ningú ens volia complicar la vida, però el nostre projecte era tot un atreviment: volíem normalitzar l’ensenyament musical al nostre municipi.
Al començament teníem grups d’adults, d’Arenys i de molts pobles de la comarca i de més lluny. En aquells moments no hi havia gaire pobles que tinguessin la sort de comptar amb una escola de música. Ens faltaven però nens i nenes. Havíem de convèncer molts pares, sense tradició musical familiar, que els seus fills podien aprendre de música i ho podien fer després de l’horari d’escola reglada. Tot i les dificultats, el procés de creixement de l’escola era progressiu i cada vegada exigia més i millors condicions. L’Escola de Música tenia futur i el seu gran secret era la qualitat de l’ensenyament. Aquest és un mèrit que se li ha de reconèixer a la Blanca i a tot l’equip pedagògic que ha tingut l’Escola al llarg dels anys.
Imagineu doncs quina havia de ser la meva emoció, el diumenge 19 de juny, assegut davant d’un grup tan nombrós de nens i nenes, alumnes de l’Escola, cantant sota la batuta de la seva professora, la Rosa Maria Campasol. Em venien a la memòria tots els anys que vaig estar gestionant l’Escola, i em sentia satisfet del treball fet i les hores dedicades, i agraïa internament el gran treball de la gent que em va succeir, en Joan Soler, en Francesc Carceller, i l’amic Sixte Ruiz, que porta “la tira” d’anys batallant per l’Escola, els quals varen viure i provocar un salt qualitatiu molt important: la municipalització de l’Escola. Fins aquell moment, el nostre Ajuntament havia col·laborat amb més o menys fermesa, tant en aportacions econòmiques com d’espai. També la Parròquia hi va jugar un paper molt important. Però és cert que l’opció del govern municipal d’assumir la titularitat de l’Escola, li va donar una empenta que permetia respirar amb certa comoditat als seus responsables, a qui mai se’ls acabarà la feina, ni les angúnies, ni els maldecaps... al nostre país l’ensenyament musical encara és una excepcionalitat.
Hi ha molts municipis del nostre voltant que fa més o menys anys han creat escoles de música. Penso que el treball, l’empenta, l’exemple i el bon nom de l’Escola de Música d’Arenys de Mar ha facilitat molt les coses als altres pobles. Crec que els arenyencs, ens agradi més o menys la música, ens hem de sentir orgullosos de l’existència de l’escola, i hem de col·laborar en donar-la a conèixer i animar l’equip de govern a continuar confiant en ella, dotant-la dels mitjans econòmics i materials que a cada moment, i a mesura que vagi creixent, pugui necessitar.
Sé que enguany acaba la concessió administrativa a l’Associació Escola de Música, i tinc tota la confiança en que l’Ajuntament revisarà el plec de clàusules econòmiques, d’acord amb el temps que vivim, i que la mateixa gent que durant més de 20 anys ha portat la batuta de l’Escola, podrà continuar al capdavant del projecte i refermar-la com a element identificatiu de la nostra població, la nostra cultura, la nostra educació.
Ara que s’acaben les vacances i que començarem a tenir els dies més programats, mireu si a l’agenda del vostre fill o filla hi tenen cabuda un parell d’hores d’ensenyament musical, i ben aviat podreu comprovar els efectes del cant, de la melodia, del ritme, de la sensibilitat... el llenguatge de la música és universal i això ens acosta més als altres, al marge de la seva ideologia, llengua, cultura i tradició. S’ha parlat molt de la importància de fer esport i jo hi afegeixo la transcendència de cultivar la sensibilitat.
L’any 1984 començàvem un projecte, amb molta il·lusió, amb empenta però sense pensar massa fins on seríem capaços d’arribar. Érem la Blanca Soler, l’Eulàlia Salbanyà, en Ramon Solé i jo mateix, que iniciàvem unes sessions musicals de formació, que van tenir força èxit entre unes persones adultes, que sempre els havia agradat la música però que no havien tingut massa ocasió per aprendre. Fins aquell moment només alguns músics arenyencs feien classes particulars, de solfeig o instrument. Amb el nostre projecte es pretenia fer l’aprenentatge de manera conjunta, i animàvem a més gent a participar de la joia d’aprendre música, de cantar, d’interpretar... L’èxit de la convocatòria ens va animar a iniciar l’ensenyament musical en temporada escolar.
Són molts els records que en tinc, la majoria alegres, positius. També recordo les dificultats, els obstacles que vàrem haver d’anar sortejant. Ningú ens volia complicar la vida, però el nostre projecte era tot un atreviment: volíem normalitzar l’ensenyament musical al nostre municipi.
Al començament teníem grups d’adults, d’Arenys i de molts pobles de la comarca i de més lluny. En aquells moments no hi havia gaire pobles que tinguessin la sort de comptar amb una escola de música. Ens faltaven però nens i nenes. Havíem de convèncer molts pares, sense tradició musical familiar, que els seus fills podien aprendre de música i ho podien fer després de l’horari d’escola reglada. Tot i les dificultats, el procés de creixement de l’escola era progressiu i cada vegada exigia més i millors condicions. L’Escola de Música tenia futur i el seu gran secret era la qualitat de l’ensenyament. Aquest és un mèrit que se li ha de reconèixer a la Blanca i a tot l’equip pedagògic que ha tingut l’Escola al llarg dels anys.
Imagineu doncs quina havia de ser la meva emoció, el diumenge 19 de juny, assegut davant d’un grup tan nombrós de nens i nenes, alumnes de l’Escola, cantant sota la batuta de la seva professora, la Rosa Maria Campasol. Em venien a la memòria tots els anys que vaig estar gestionant l’Escola, i em sentia satisfet del treball fet i les hores dedicades, i agraïa internament el gran treball de la gent que em va succeir, en Joan Soler, en Francesc Carceller, i l’amic Sixte Ruiz, que porta “la tira” d’anys batallant per l’Escola, els quals varen viure i provocar un salt qualitatiu molt important: la municipalització de l’Escola. Fins aquell moment, el nostre Ajuntament havia col·laborat amb més o menys fermesa, tant en aportacions econòmiques com d’espai. També la Parròquia hi va jugar un paper molt important. Però és cert que l’opció del govern municipal d’assumir la titularitat de l’Escola, li va donar una empenta que permetia respirar amb certa comoditat als seus responsables, a qui mai se’ls acabarà la feina, ni les angúnies, ni els maldecaps... al nostre país l’ensenyament musical encara és una excepcionalitat.
Hi ha molts municipis del nostre voltant que fa més o menys anys han creat escoles de música. Penso que el treball, l’empenta, l’exemple i el bon nom de l’Escola de Música d’Arenys de Mar ha facilitat molt les coses als altres pobles. Crec que els arenyencs, ens agradi més o menys la música, ens hem de sentir orgullosos de l’existència de l’escola, i hem de col·laborar en donar-la a conèixer i animar l’equip de govern a continuar confiant en ella, dotant-la dels mitjans econòmics i materials que a cada moment, i a mesura que vagi creixent, pugui necessitar.
Sé que enguany acaba la concessió administrativa a l’Associació Escola de Música, i tinc tota la confiança en que l’Ajuntament revisarà el plec de clàusules econòmiques, d’acord amb el temps que vivim, i que la mateixa gent que durant més de 20 anys ha portat la batuta de l’Escola, podrà continuar al capdavant del projecte i refermar-la com a element identificatiu de la nostra població, la nostra cultura, la nostra educació.
Ara que s’acaben les vacances i que començarem a tenir els dies més programats, mireu si a l’agenda del vostre fill o filla hi tenen cabuda un parell d’hores d’ensenyament musical, i ben aviat podreu comprovar els efectes del cant, de la melodia, del ritme, de la sensibilitat... el llenguatge de la música és universal i això ens acosta més als altres, al marge de la seva ideologia, llengua, cultura i tradició. S’ha parlat molt de la importància de fer esport i jo hi afegeixo la transcendència de cultivar la sensibilitat.
Article publicat a l'Ametlla d'Arenys del mes de setembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada