Encara que no és novetat, darrerament s’ha tornat a parlar de les dificultats d’accedir a peu entre els dos Arenys. Molts recordareu, millor que jo mateix, que al marge de vorejar la carretera, podies anar caminant per la llera de la riera. Tot això passava abans que la Generalitat concedís a ACESA la construcció i explotació de l’autopista entre Mataró i Tordera.
El nus de connexió entre la carretera C-61 i l’autopista C-32, a Vallvidrera i el cobriment de la riera esdevenen una barrera infranquejable per als vianants. Una barrera que tot i les queixes formals, de les administracions que ens representen, i les manifestacions, escrits i protestes de la ciutadania, continua vigent a ple segle XXI.
De tot plegat el sentiment que en treus és el d’impotència. El no entendre com es poden fer tan malament les coses, o si més no, de la poca consideració cap a les persones, els seus costums i hàbits. I no poder-hi fer res més que protestar.
Tot això em fa reflexionar sobre la relació entre ciutadans i representants polítics. T’adones que, amb la diferència d’alguns trets característics de cada opció política, acostuma a primar el capital sobre la persona. L’avenç tecnològic i social es contraposa a la sostenibilitat i al respecte social. Ens han volgut fer creure que tot no podia ser i que si volíem millores havíem de suportar perjudicis (“total, avui dia tothom té cotxe!”).
De fet el discurs que rebem a tota hora, està més lligat a la modernitat sense miraments; al consum sense fre; a la substitució en front de la reutilització... que no resulta estrany que les queixes per recuperar un pas a peu, quedin sense resposta, i ni tan sols s’entenguin des de l’Administració Autonòmica, i molt menys des d’ACESA, una empresa de lucre.
M’imagino que vindran més accions reivindicatives. Vull pensar que els alcaldes de les dues poblacions lideraran la protesta, que una vegada més exigiran solucions als polítics del nostre país i nosaltres els farem costat, i que tot això, fins i tot, podrà servir per acostar-nos més uns i altres, i que en definitiva, pesi a qui pesi, utilitzarem un dret de ciutadania, que no està en dissonància amb el model de democràcia representativa però que va més enllà d’una simple delegació de funcions cada quatre anys.
A vegades els polítics veuen en les reivindicacions de la ciutadania un desig de fiscalització de l’acció política, i moltes ganes de protagonisme per part d’aquells que més criden. Aquesta visió però, des de l’oposició, no és la mateixa, i sovint es compta amb el rebombori per fer-se amb el poder. No s’adonen que també poden comptar amb la ciutadania per aconseguir objectius, a vegades de difícil solució. La contundència de les accions de la Plataforma en defensa de l’Ebre, per evitar el transvasament d’aigua de l’Ebre; els actes de moviments com Salvem les Valls, contra el túnel de Bracons; o els més recents per evitar la línia elèctrica de Bescanó, han fet trontollar posicions inicialment fermes de governs autonòmics o estatals, fins aconseguir canvis en la postura dels governs, o fins i tot del mateix govern.
Seria bo doncs acostar posicions d’uns i altres per aconseguir millores al nostre poble, al nostre país, deixant les picabaralles per centrar-nos més en aquells temes que, per la seva transcendència, poden arribar a hipotecar el futur.
És cert que hi ha hagut manifestacions i també se’ns ha informat dels contactes institucionals per aconseguir una bona solució a la connexió a peu entre els dos Arenys, però potser hi ha mancat estratègia d’acció, coordinació, rendibilització de l’esforç de convocatòria...Desconec si en aquests moments es continuen mantenint contactes formals entre els dos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya o bé amb l’empresa ACESA, però sí que he notat un rebrot de la sensibilitat contra aquest mur vial que ens distancia dels nostres veïns, i potser fora bo trobar-nos tots plegats i planificar les noves accions a dur a terme, amb l’objectiu de fer obrir els ulls als nostres governants i implicar-los a trobar una solució a curt termini que arregli allò que mai s’havia d’haver espatllat.
A primers de juny el PSC d’Arenys de Mar va fer pública una proposta de govern d’unitat per desencallar l’activitat municipal, sobretot en aquells temes transcendents que requereixen més consens. És una voluntat de treballar plegats per Arenys. Els ciutadans també hauríem d’oferir-nos als nostres governants per compartir els problemes i les reivindicacions locals, a les institucions que tenen competència sobre aspectes que ens afecten. És un deure que no podem defugir. Cal però que ens tinguin més confiança i no ens mirin només com a possibles votants del cicle quadrianual, sinó com a convilatans compromesos pel creixement i millora del nostre poble. Estem a punt. Només cal que ens hi vulguin i ens hi posem!
El nus de connexió entre la carretera C-61 i l’autopista C-32, a Vallvidrera i el cobriment de la riera esdevenen una barrera infranquejable per als vianants. Una barrera que tot i les queixes formals, de les administracions que ens representen, i les manifestacions, escrits i protestes de la ciutadania, continua vigent a ple segle XXI.
De tot plegat el sentiment que en treus és el d’impotència. El no entendre com es poden fer tan malament les coses, o si més no, de la poca consideració cap a les persones, els seus costums i hàbits. I no poder-hi fer res més que protestar.
Tot això em fa reflexionar sobre la relació entre ciutadans i representants polítics. T’adones que, amb la diferència d’alguns trets característics de cada opció política, acostuma a primar el capital sobre la persona. L’avenç tecnològic i social es contraposa a la sostenibilitat i al respecte social. Ens han volgut fer creure que tot no podia ser i que si volíem millores havíem de suportar perjudicis (“total, avui dia tothom té cotxe!”).
De fet el discurs que rebem a tota hora, està més lligat a la modernitat sense miraments; al consum sense fre; a la substitució en front de la reutilització... que no resulta estrany que les queixes per recuperar un pas a peu, quedin sense resposta, i ni tan sols s’entenguin des de l’Administració Autonòmica, i molt menys des d’ACESA, una empresa de lucre.
M’imagino que vindran més accions reivindicatives. Vull pensar que els alcaldes de les dues poblacions lideraran la protesta, que una vegada més exigiran solucions als polítics del nostre país i nosaltres els farem costat, i que tot això, fins i tot, podrà servir per acostar-nos més uns i altres, i que en definitiva, pesi a qui pesi, utilitzarem un dret de ciutadania, que no està en dissonància amb el model de democràcia representativa però que va més enllà d’una simple delegació de funcions cada quatre anys.
A vegades els polítics veuen en les reivindicacions de la ciutadania un desig de fiscalització de l’acció política, i moltes ganes de protagonisme per part d’aquells que més criden. Aquesta visió però, des de l’oposició, no és la mateixa, i sovint es compta amb el rebombori per fer-se amb el poder. No s’adonen que també poden comptar amb la ciutadania per aconseguir objectius, a vegades de difícil solució. La contundència de les accions de la Plataforma en defensa de l’Ebre, per evitar el transvasament d’aigua de l’Ebre; els actes de moviments com Salvem les Valls, contra el túnel de Bracons; o els més recents per evitar la línia elèctrica de Bescanó, han fet trontollar posicions inicialment fermes de governs autonòmics o estatals, fins aconseguir canvis en la postura dels governs, o fins i tot del mateix govern.
Seria bo doncs acostar posicions d’uns i altres per aconseguir millores al nostre poble, al nostre país, deixant les picabaralles per centrar-nos més en aquells temes que, per la seva transcendència, poden arribar a hipotecar el futur.
És cert que hi ha hagut manifestacions i també se’ns ha informat dels contactes institucionals per aconseguir una bona solució a la connexió a peu entre els dos Arenys, però potser hi ha mancat estratègia d’acció, coordinació, rendibilització de l’esforç de convocatòria...Desconec si en aquests moments es continuen mantenint contactes formals entre els dos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya o bé amb l’empresa ACESA, però sí que he notat un rebrot de la sensibilitat contra aquest mur vial que ens distancia dels nostres veïns, i potser fora bo trobar-nos tots plegats i planificar les noves accions a dur a terme, amb l’objectiu de fer obrir els ulls als nostres governants i implicar-los a trobar una solució a curt termini que arregli allò que mai s’havia d’haver espatllat.
A primers de juny el PSC d’Arenys de Mar va fer pública una proposta de govern d’unitat per desencallar l’activitat municipal, sobretot en aquells temes transcendents que requereixen més consens. És una voluntat de treballar plegats per Arenys. Els ciutadans també hauríem d’oferir-nos als nostres governants per compartir els problemes i les reivindicacions locals, a les institucions que tenen competència sobre aspectes que ens afecten. És un deure que no podem defugir. Cal però que ens tinguin més confiança i no ens mirin només com a possibles votants del cicle quadrianual, sinó com a convilatans compromesos pel creixement i millora del nostre poble. Estem a punt. Només cal que ens hi vulguin i ens hi posem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada